La meva sensació d’ahir és que això ja fa baixada. És veritat que la d’ahir va ser la manifestació més gran i impactant, però -com va dir un a la tv3- no és la més important. Va ser una festa, una festa de quan tot va bé.
Costa d’entendre que la gent cridi independència però que demanin votar. I ens diuen que no, que no es pot. Aquest escenari l’ha creat Artur Mas. Nosaltres seguirem dient que volem votar el 9N, però la realitat és ben minsa: tenim una estranya pregunta doble i partits que volien la consulta i encara no diuen què votaran.
Estem centrats en votar el 9N, però no és important si votem. Primer perquè tard o d’hora votarem. Segon perquè l’important és la nostra voluntat i mentre aixequem l’espantall de voler votar el que aconseguim és que cada dia hi hagi més gent que vol la independència.
Els que heu llegit Maquiavel direu que això és maquiavèlic, però l’Artur Mas ha trobat el primer pas que ens portarà al segon pas que molts no volien fer sense el primer.
El Mas ja ha dit que no serveix de res votar si ningú et reconeix com estat. Això és veritat, per tant, aquesta alegria en votar pot quedar-se en res. Afortunadament comptem amb gent curta i deshonesta que piquen l’am responen cada cop que parlem de fer una consulta sense el seu permís.
Què passarà? Que amb l’incògnita del 9N cada dia hi haurà més gent interessada. I això és el que compta.
Vull acabar amb dos detalls:
La Vanguardia compta amb la seva paròdia al Twitter, La Retaguardia, i aquests van proposar als seguidors que anessin amb màscares al tram de just davant l’edifici Godó. Mascares de gent que no hi aniria, com la Chacón i el Pujol. I van proposar que portessin cartells fent veure que estaven a favor de la moderació, seny, tercera via, pacte, etc. “votar és de pobres” és la pancarta guanyadora. Boníssim, genial. Quina ironia més exquisida dir que votar és de pobres. Em trec el barret. La millor manera de neutralitzar-los és superant-los.
El segon detall és més trist. Anant a la Diagonal em vaig creuar amb dues persones per separat que veient el seu comportament es pot arribar a la conclusió que estan contra això de la independència. Una actitud hostil sense que tinguin possibilitat d’expressar-la.
En aquest món, a més d’haver-hi gent que es passa a l’independentisme com si res, també n’hi ha que ho porten malament i se senten sols. És un comportament que no havia vist fins ara. Sap greu.
Per acabar una foto a dos quarts de tres de gent esperant que arribi la independència.