Viatjant: Romania

L'última excursió que teníem pendent abans de marxar de Romania era visitar Sinaia i el famós palau de Peles. El poble de Sinaia té quinze mil habitants i està situat al peu de la serralada de Bucegi, a 100 km de Bucarest o dit d'una altra manera, a tres hores en tren. A l'hivern és un concorregut destí amb les seves pistes d'esquí com a atracció principal. A l'estiu però la cosa canvia i tot turista que visita el país passa a veure el palau de Peles. Pensàvem que no hi havia gaire turisme a Romania fins que ens els vam trobar tots aquí.

Sinaia va néixer a finals del segle disset quan el príncep Mihail Cantacuzino, després d'una visita al Mont Sinaí, va fer construir un monestir com a homenatge. Amb el pas del temps, un poble va anar creixent al voltant del monestir i a finals del segle dinou el rei Mihai I va fer-se construir la seva residència d'estiu. El resultat va ser un palau amb tots els edificis adjacents que a la residència d'estiu d'un rei li pertocaven. El palau en qüestió que s'anomena el castell de Peles, és d'estil neo renaixentista i té un aire molt kitsch.

En aquesta excursió de mig dia vam visitar l'antic monestir, el castell de Peles i vam dinar en un restaurant on servien caça. En aquell restaurant vam tastar el porc senglar que tot i que era molt gustós, per a nosaltres, la carn era massa seca. Va ser interessant la caminada fins a dalt de tot del turó on hi havia un paisatge espectacular envoltant el castell. El palau és ostentós i ja des de fora barreja un munt d'estils diferents sent-ne els ornaments de fusta de la façana el principal embellidor del castell. Les parets exteriors són blanques i el coronen inclinades teulades de pissarra.

Per dins és lleugerament diferent i hem de dir que no el vam gaudir tant. I és que per a visitar-lo s'ha de fer amb un tour organitzat i el nostre grup era de cinquanta persones. A més, anàvem amb un guia a qui no se l'entenia gaire. Una mica frustrant. De dins cal destacar que va ser el primer edifici de Romania amb ascensor, el primer en tindre un cinema i també el primer amb un sistema d'aire condicionat. Tot això fa més de cent anys. També hi tenen la primera obra de Klimt. Com podeu veure eren els primers en tot. És el que té ser rei.

Per dins però no ens va agradar gaire el castell ja que el vam trobar força hortera portant les decoracions al màxim. Cada sala tenia un estil diferent i el màxim recarregat possible. Per exemple hi havia la sala turca amb butaques i catifes otomanes al costat de la sala morisca que recorda molt a l'Alhambra. Una sala amb una quinzena de fustes diferents, una amb totes les parets de marbre...

Malgrat tot, va ser una visita interessant acompanyada d'unes vistes espectaculars de les muntanyes de Bucegi. El paisatge és preciós.

Premeu aquí per veure més fotografies

Fa pocs dies que hem tornat del nostre últim viatge llarg per Romania, al Delta de Danubi. Ens l’hem reservat pel final com aquell que es reserva el bombó de xocolata després del dinar. I bé que hem fet! Ha sigut dels millors viatges que hem fet pel país i una de les experiències de contacte amb la naturalesa més espectacular i autèntica que hem tingut mai. El nostre campament base es trobava al poble Sfantu Gheorghe, una molt bona elecció ja que és un poblet de pescadors molt recòndit i ben comunicat amb els parcs naturals i amb 30 kilòmetres de platja deserta. Per arribar a Sfantul, s’ha d’anar amb tren fins a Tulcea i després agafar un catamarà que només passa tres cops per setmana. Al cap de 3 hores s’arriba al poble, just a la desembocadura del Danubi al mar negre. El seus habitants viuen pràcticament de la pesca i del turisme tot i que aquest és encara molt incipient i no s’hi troba cap edifici de formigó en altura, ans al contrari, el poble està compost de casetes tradicionals del Delta, algunes d’elles de fusta i amb les cobertes de cànem.

Juntament amb la Julia i la Christelle, vam trobar una bona pensió a casa d’una “doamna” romanesa. Per 10 euros la nit per cap, gaudíem d’una petita caseta amb dues habitacions, bany privat i un porxo a la fresca i del sopar abundant i generalment deliciós que ella mateixa ens preparava. La seva casa estava envoltada d’hortets i jardins i cada àpat dels 4 que vam fer consistia bàsicament en plats de peix en totes les seves variacions: sopes de peix, mandonguilles de peix, croquetes de peix, peix arrebossat amb patates, pastís de puré de patates i peix, truita de peix... tot això acompanyat d’amanides de cogombres i altres productes de l’horta. Malgrat que era deliciós, la quantitat de menjar era tal que mai ens ho podíem acabar. Al poblet és millor reservar una pensió amb sopar o dinar perquè no hi ha cap restaurant i només es pot comprar menjar en dues botiguetes amb productes bàsics. Una altra característica d’Sfantu Gheorghe són els seus habitants, amb fortes arrels ucrainianes, quasi tots rossos amb uns ulls blavíssims que contrastaven fortament amb la pell colrada per la intempèrie.

Els dos primers dies ens els vam passar d’excursió pels canals del Delta i a la platja deserta. Per poder visitar els llacs i reserves naturals s’ha de contactar amb qualsevol de les cases que ofereixen “plumbari dunari”, és a dir excursions al Danubi. Quasi sempre són pescadors que es guanyen un sobresou portant amb les seves llanxes als turistes però també vam tenir la sort de contactar amb un ambientòleg romanès que ens va explicar moltes coses interessants del Delta. El primer dia vam visitar les Illes Sacalin, al sud d’Sfantu. Ens vam llevar a les 6 del matí i amb els primers rajos de Sol vam contemplar colònies de més de 100 pelicans, cignes, martinets blancs, cormorans, ànecs i molts altres ocells. Va ser espectacular i indescriptible. El llac era molt poc profund i vam poder caminar per la sorra per apropar-nos als ocells. Mai havíem vist aquestes espècies tan a prop i en nombre tan elevat. No només vam veure ocells sinó també espiadimonis, granotes, diferents tipus de peix, tàbacs i mosquits. Aquests dos últims ens van empipar molt durant la nostra estada.

La segona excursió que vam fer va durar 7 hores i vam anar fins al bosc de dunes i roures de Caraorman, al nord-oest del poble, trobant-nos pel camí a centenars d’ocells diferents i passant per boscos aquàtics i llacs plens de fauna. En aquesta excursió vam veure encara més ocells com ibis, oques, voltors, cigonyes amb les seves cries i més cormorans, pelicans, cignes, martinets blancs i altres ocells que no sabem com es diuen. També vam trobar-nos amb moltes tortugues de riu. Per arribar al bosc s’ha de passar abans pel poble Caraorman mig deshabitat i totalment aïllat de la resta del món, on es poden veure les runes del que havia de ser la fàbrica de vidre més gran de Romania impulsada pel senyor Ceaucescu, al bell mig del Delta. Al tornar vam passar pel “Lacul Rosu”, un llac enorme on hi viu la colònia de pelicans més gran del món.

La resta del temps ens el vam passar passejant pel poble, gaudint dels camins al costat d’aiguamolls plens d’ocells, veient postes de Sol i banyant-nos dia sí i dia també al mar negre, en una platja tota per a nosaltres, per les vaques i els tàbacs. Les millors vacances de juny i un destí imprescindible si es visita Romania. Recordem que el Delta representa el 3r ecosistema amb més biodiversitat del món, només darrera de les Galàpagos i la Gran Barrera de Corall. I el tenim a la Unió Europea, ben a prop de casa. No us perdeu aquest tresor natural.

Podeu veure aquí les demés fotos.

11 de juliol de 2011

Escapada a Sinaia

21 de juny de 2011

Allà on el Danubi i el Mar Negre es troben