En aquesta quarta escapada a Transilvània visitàvem les ciutats de Cluj i Sibiu. Un dia i mig a cadascuna d'elles amb un fred que invitava a tot menys a passejar (entre 10 i 20 sota zero). Si a això li sumem els llargs trajectes per a tan pocs dies semblava que aquesta excursió estava destinada al desastre. Però, en canvi, ha estat una experiència inoblidable.
Després de 7 hores de tren ens hem instal·lat a la nostra habitació de la Casa Baciu (si, si, habitació amb bany, i butaques i tot, per menys de 10€) i hem anat a dinar al primer restaurant tradicional que ens hem trobat. Veníem famolencs de casa així que hem demanat un "Menu zilei" per a cadascú que portava sopa (4 cullerots, de mongetes per a la Laia i de mandonguilles per a mi), amanida de cogombrets en vinagreta, pa i un segon plat molt generós (fetges de pollastre i pits de pollastre respectivament) amb guarnició de puré de patates. Si us dic que vam quedar tipíssims per menys de 4€ no us ho creieu, no?
Tot i tips, quan caminant cap al centre vam passar davant d'una pizzeria vam quedar-nos embadalits mirant-ne el menú. Resulta que a dins hi havia 3 amics erasmus de Bucarest que van veure com fèiem el burro des de l'altra banda de l'aparador. No els havíem vist i el Pepelu va sortir a saludar-nos. Amb ell, l'Arianna i la Monica vam decidir visitar junts la ciutat.
El centre de Sibiu es composa de tres places en un turó on hi destaquen la Torre del rellotge a cavall entre la Piata mare i la Piata mica i, sobretot, la imponent Catedral Evangèlica amb les seves cobertes serrades. També al centre hi ha una bonica Catedral Ortodoxa, un senyorial carrer comercial i un passeig que acompanya la muralla. De la muralla no en quedava gaire però arreu hi havia torres que enguany havien pagat els respectius gremis. Vam trobar la ciutat buida de gent, degut al fred; de fet, nosaltres mateixos no podíem passar gaire estona a l'exterior sense que se'ns congelessin les extremitats. Un dels llocs on vam entrar a passar el fred va ser una xocolateria belga on feien la pitjor xocolata que cap de nosaltres 5 havia tastat mai, que ja és dir.
El dia i mig no va donar per gaire més. No se si ho he dit però feia molt de fred. Resumint, vam tornar a dinar al mateix lloc que el primer dia, aquest cop ben acompanyats. Els sopars i els esmorzars els vam fer a la nostra "Suite" i... bé, una altra visita destacable sí que vam fer. Vam anar a les afores de Sibiu on al s.XIX hi havia el barri dels protestants alemanys expulsats del centre pels seus "amics" alemanys catòlics. Allà però, el que ens interessava era la mansió o palau del famós "rei dels gitanos" de la casta dels Calderari. El capitost dels rrom de Sibiu es va autoconstruir un castell amb cobertes "japoneses" de llauna i rajoles que amb el pas dels anys es cauen a trossos, tot plegat una mostra hortera però curiosa d'arquitectura autòctona.
El tercer dia vam anar a Cluj(-Napoca) que és la capital de Transilvània. Aquesta ciutat que tenia fama de ser la més anti-Ceaucescu de totes va ser una important capital de província hongaresa fins al 1919 quan la reina Maria va aconseguir l'adhesió de Transilvània al territori romanès. De fet aquí va néixer Matias Corvinus, el rei més important dels hongaresos. Encara avui un enclavament important del magiars a Romania (20% de la població de la ciutat), la ciutat tenia un aire a Budapest i està plena de cafès i cases de tes. També gaudeix d'una excel·lent vida cultural. Els cafès i les cases de tes ens van salvar la vida, o si més no les extremitats, quan hi entràvem cada 10 minuts al no poder suportar el fred del carrer.
La Piata Unirii, la plaça hongaresa de la ciutat, és la més important i en ella hi ha l'Església de Sant Miquel que ens va recordar molt a la Biserica Neagra de Brasov. Darrere hi ha el que queda del barri hongarès amb la casa on va néixer Corvinus i la Plaça dels Museus amb una petita Església franciscana. Tot i que no vam poder-hi entrar, l'Església Reformista feia molt bona pinta. Com a Sibiu, també hi havia una muralla en descomposició i una mica més enllà el cementiri multiètnic (tots amb tots, cosa que ens va sorprendre però ens va alegrar). A l'altre extrem del centre s'hi troba la Piata Avram Iancu, que es considera la "romanesa". En aquesta plaça hi havia l'edifici de l'Òpera, els tribunals, una escultura esperpèntica (segurament construïda de la mà del conegut com l'alcalde boig que va governar del 1992 al 2004) i la Catedral Ortodoxa on vam tenir la "sort" de veure en viu i en directe el velatori del pope Bartolomeu (un dels més importants i esgarrifants) de Romania. La gent feia cua per passar davant del cos inert, li donaven petons a la galta, i s'allunyaven persignant-se, alguns plorant i tot.
Cluj, que és potser la segona ciutat de Romania en importància, té una gran vida universitària amb més de 70000 estudiants. Un dels motius de la nostra visita va ser anar a veure el Nils i la Katrin, els dos amics alemanys amb qui havíem visitat Sighisoara al setembre. Ens van fer bones recomanacions de la ciutat mentre sopàvem a un restaurant "viking" de l'acollidor campus universitari amb tots els seus amics. Gràcies a ells vam poder conèixer un munt de gent nova que va fer de la nit una vetllada excepcional. Entre ells, la Hani, una coreana estudiant de cinema que es va sorprendre molt dels nostres coneixements de Kim ki Duk o del Pulgoki. També dos sueques molt simpàtiques, el Paul (un alemany hiperactiu) i el Simone, un antropòleg italià que ens va convidar a dinar-sopar a casa seva el dia següent.
Encantats amb la nova experiència erasmus, vam arribar els primers a casa el Simone, que és de Verona concretament, i vam poder estar xerrant amb ell tranquil·lament durant dues hores de les seves múltiples tesis doctorals, molt interessants totes elles. Van, per fi, arribar el Nils i la Katrin, i també la Karin, una de les sueques, i ens vam posar a cuinar. La Laia i jo, més la Laia que jo en el seu rang de Xef i jo de "pinxu", vam fer la nostra primera truita de patates de 6 ous de la història i ens va sortir estratosfèricament deliciosa i miraculosament perfecta. Havia de venir més gent però com estàvem famèlics i feia molt bona pinta ens la vam menjar en un tres i no res. Va arribar més gent i la vetllada es va animar. Llàstima que havíem d'agafar el tren de tornada a les 10 de la nit. Ens va donar temps però, a tastar les patates al forn de la Katrin i el Nils i a endur-nos uns panets recent fets de la Karin. El més important de tot, és que vam fer moltes noves amistats i vam comprometre'ns a visitar, com a mínim, als alemanys i a l'italià en un futur recent. Visca! Més viatges!
Per més fotos cliqueu aquí.
