La percepci d'una olor no s simplement el resultat d'un descobriment qumic, tamb est influenciada per aix que la persona que olora aprn sobre l'olor. Els investigadors acaben de descobrir com aquest 'aprenentatge perceptual' sobre una olor influx en el processament de la informaci del sistema de descobriment qumic purament olfatiu. Wen Li, Jay Gottfried i altres collegues de treball de la Universitat Nord-oest acaben de publicar les conclusions de les seves investigacions realitzades amb humans.

"El context verbal influex fortament en la percepci de la qualitat de l'olor una rosa amb altre nom no tindria una olor tan dola", diuen els investigadors. "Per exemple, les mateixes olors sn percebudes com diferents depenent de si han estat etiquetades com cogombre fresc o com floridura."

"L'aprenentatge tamb canvia la qualitat de l'olor. Una olor a cirera es converteix en una olor fumada si s'experimenta juntament amb una olor d'aquesta classe. Aix, un joc donat de receptors olfatius activats per una olor determinada pot no representar directament la percepci d'una olor donada. Millor dit, la percepci de l'olor pot dependre d'una cosa ms sinttica, o integrant, mecanismes afavorits per regions del cervell d'ordre ms alta," afegeixen els investigadors.

A un estudi anterior, Gottfried i els seus companys de treball, havien identificat regions del crtex cerebral implicades en "la codificaci" de les olors. Al nou estudi, van procurar explorar si l'aprenentatge perceptual sobre una olor condueix a canvis en la capacitat dels subjectes de diferenciar les olors.

Els investigadors van concloure que "l'exposici perllongada a una olor determinada causava una millora en la diferenciaci entre olors relacionades (fins i tot entre olors completament noves). Aix, amb l'exposici a un alcohol floral que olora (s a dir, phenethyl alcohol), els subjectes es convertien efectivament en 'experts' florals i simultniament es convertien tamb en experts per al grup molecular subjacent". Els subjectes van semblar "desenvolupar subcategories d'aquestes caracterstiques olfatives ms refinades o diferenciades".

"Les conclusions actuals, juntament amb dades recents del nostre laboratori, proporcionen proves addicionals que demostren que la codificaci de la qualitat de l'olor en el crtex olfatiu no s un resultat directe de l'estructura de l'olor," expliquen els autors. "Amb tota probabilitat, les representacions neuronals de la qualitat de l'olor sn un producte dinmic de la codificaci del nivell inferior del lbul olfatiu i els inputs corticals d'un nivell ms alt, conforme a la regulaci de l'aprenentatge i l'experincia, l'atenci, el context sensorial i la llengua".

"Creiem que el procs de la diferenciaci de caracterstiques de l'olor, via exposici sensorial, subratlla el fet que els humans aprenen a identificar olors a l'entorn, amb una diferenciaci progressiva i cada vegada ms refinada, fins al punt que som capaos de reconixer milers, si no centenars de milers, d'olors diferents".

"Aquest mecanisme pot ser la base de l'adquisici d'una percepci fina que distingeix, per exemple, l'olor de la rosa damascena (la rosa blgara) de la rosa centifolia (la rosa del Marroc), fins al punt de ser capaos d'apreciar la riquesa immensa d'aromes a la vida diria," conclouen els autors.

Li et al.: "aprenent a olorar les roses: plasticitat neuronal dependent de l'experincia en el crtex piriform i el crtex orbitofrontal." Publicat en Neuron 52, 10971108, 21 de desembre de 2006 DOI 10.1016/j.neuron.2006.10.026 www.neuron.org >de *How learning influences smell*. 20 de desembre de 2006

context relacionat
> a quoi ca sert l'amour per edith piaf i theo sarapo
> una mirada al comportament hum, malaltia cerebral. 'les neurones von economo poden jugar un paper en el que fa de nosaltres 'humans' conscincia, raonament moral i empatia .' 22 de desembre de 2006
> com diferenciem les olors. 'la magnitud de l'activitat cerebral en el crtex orbitofrontal prediu en quin expert olfatiu es pot convertir una persona a conseqncia de l'aprenentatge passiu. la informaci sobre una olor no s esttica o fixa dintre d'aquestes regions corticals, per s molt maleable i pot ser rpidament actualitzada per l'experincia perceptual. aquesta maleabilitat del cervell es denomina tamb plasticitat neuronal.' 21 de desembre de 2006
> prestar atenci provoca la sincronitzaci de les cllules.'el misteri de com l'atenci millora la percepci de l'estmul sensorial entrant ha estat una preocupaci per als cientfics des de fa molt temps. com funciona l'atenci?' 20 de desembre de 2006
> observa i aprn. 'la mirada amb la intenci de repetir activa l'aprenentatge a l'rea del cervell.' 20 de desembre de 2006
> enla mental entre accions i paraules. 'quin s la diferncia en les nostres ments entre conversa i acci?' 18 de setembre de 2006

imago
> un roser pot ser un roser pot ser un rosat roser
... si aigua beu

sonic flow
> ... [mp3]
... [other formats]