procsilas' universe

brutal show, if you like VNV Nation, of course, so took 50 pics (well, 59 but removed 9), averaged them, some contrast enhance and this is it!!!

support band were Frozen Plasma, great!!!

ahir vaig veure em van portar a veure “Pegados“, un musical al Club Capitol sobre una parella de joves que en el fragor de la batalla va y se encalla!!!

tonteries a part he de dir que em va agradar per diferents motius: 1) és curt; 2) és divertit, fa riure o almenys somriure de tant en tant; 3) canten bé i 4) toquen millor, felicitats al pianista!!!

no sé si queden gaires funcions, així que espabileu!!!

cada cop que veig que no dius res
vull marxar d’aquí
com un àngel que ha tocat el cel
i que han desterrat

si avui no volem sortir d’aquí
no direm
totes les veritats que hem anat callant
i que ara ens fan mal

ja no juguem mai al mateix joc
ni volem saber
si haguéssim fet més partides junts
sense perdre res
si ara podem veure més enllà
ja hem guanyat
alguna cosa em diu que ja em veig
al mirall

Auguris
Élena
D’herois i desastres, 2011

aquesta entrada estiuenca no té més objectiu que resumir d’una sola vegada tot el que ha succeit en un estiu tranquilet…

pel·lícules: al cine he vist dues, la primera “El origen del planeta de los simios” (en castellà i cine palomitero), dirigida per Rupert Wyatt (que mai em farà cridar “Rupert, te necesito!!!”) i de la qual només puc dir que distreta… la segona “Bridesmaids” (aquí amb el títol per a idiotes profunds “La boda de mi mejor amiga”), dirigida per Paul Feig però, el que és més important, escrita (en part) per Kristen Wiig, de Saturday Night Life, on gags com aquest ja em feien pensar que riuria força, com va passar a la sala, té unes quantes escenes que gairebé vaig plorar de riure; amb certa discreció segons la vostra reputació, recomanable!

música: pocs descobriments, no voldria deixar de recomanar “The suicide of western culture” (que recentment van ser teloners dels Animal Collective) i que m’han enganxat a un disc de cançons amb titols grandiloquents (p.e. “Children shouldn’t been playing beside the railways” -i sé del què parlo-), instrumental, electrònic, repetitiu (però en el bon sentit), és a dir, excelent!!!

llibres: uff, aquí si que han caigut grans noms en petites píndoles… sense pretendre ser pesadet, he llegit contes excel·lents de John Cheever, Marguerite Yourcenar i Raymond Carver, entre d’altres, una cosa rara-rara de Junichiro Tanizaki anomenada “El elogio de la sombra” (només apte per a estetes), he rellegit a David Foster Wallace que no falla mai i ara estic acabant de descobrir a Philip Roth (una mica tard, si, ho sé) del qual estic llegint “El profesor del deseo” i estic completament enganxat!!!

…
Summer moved on
And the way it goes
You can’t tag along
…

Summer moved on, A-HA

ahir vaig anar al festival de jazz català del Baix Empordà, jazzpera, un nom que és la pera, goita què fan ara…

en un marc incomparable, els jardins del Castell-museu Gala-Dalí, a Púbol, Névoa + Vicenç Solsona ens van sorprendre amb un concert on (segons el meu parer), va haver molt poc de jazz i molt fado, que també mola (i ho van fer molt bé) però no es lo mismo, com deia aquell…

mea culpa per no saber el que anava a veure, però és com entrar en un frankfurt, demanar un skrunchwurst i que resulti que és de gall dindi, sofisticat però nosaltres volíem porc!!!

homage to WKRP in Cincinnati, episode 11: guess the six songs in this audio file, the solution is in the photo (click on it to go to flickr)

easy, easy…

fa ja uns dies vaig anar a l’assaig de “el gordo de Minnesota“, un grup d’un company de la feina que només havia escoltat però tenia curiositat per anar a fer fotos; vaig fer unes tres-centes de les quals en la primera passada ja vaig borrar més de cent, ni l’espai, ni la llum, ni l’òptica ni, especialment, el fotògraf donaven per més!!!

eps, que també tenen un blog!!!

no, no ho firma pas en Julian Assange, ho fa Leonard Cohen però m’encanta que m’ho canti Enrique Morente que ha mort avui, deixant-nos orfes de petites joies per a puristes, entesos i profans…

jo, quan sento la paraula “fusión”, si no és freda em venen basques, però escolto això i em reconcilio amb el món…

feia temps que no m’enganxava a un disc així…

si teniu Spotify feu click aquí

quin és el que sobra?