← A grandes males, grandes remedios

L’impacte dels deu anys de la Xina a l’OMC

Publicado: 10 Febrero 2012 por Artículos de Opinión

La Xina va entrar a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 2001. L’impacte ha estat enorme. Va provocar una reestructuració del sistema global de negocis que ha afectat països, empreses, professionals i ciutadans. Deu anys després és la segona economia mundial, el primer exportador i el segon importador de mercaderies. I el segon receptor de les inversions estrangeres directes, després dels EUA. També és el cinquè país inversor a l’exterior, i supera el Japó i la Gran Bretanya. L’entrada a l’OMC va beneficiar la Xina i la resta del món, però de diferent manera. Ha impulsat les economies dels països en vies de desenvolupament. La Xina va incrementar la seva quota comercial i inversora a l'Asia, l'Amèrica Llatina i l’Àfrica. Però a costa dels EUA, la UE i altres països desenvolupats com el Japó. El balanç global d’aquest període presenta clarobscurs.

Els EUA i la UE van somiar conquerir el vast mercat xinès, reequilibrar les balances comercials i crear ocupació a Occident. Avui. Pequín gaudeix d’un gran superàvit comercial i segueix penetrant en tots mercats exteriors. I és el gran creditor dels EUA I la UE. És veritat que la Xina juga amb les regles del comerç internacional, mantenint una baixa cotització del iuan o subvencionant directament o indirectament les seves grans empreses públiques. Però Occident també ha fracassat a causa d’una pèssima gestió del seu model capitalista. Mentre la Xina produïa béns, Occident va afavorir l’especulació financera. Tot i els recels mutus, les inversions estrangeres a la Xina no cessen.

Un gegant massa amoïnat
Però la Xina es mostra doblement inquieta. D’una banda, persisteix la crisi econòmica. El 2011 les seves exportacions ala UE van babear més d’un 12%, sobretot des de l’octubre. Per afrontar aquest problema, Pequín intensifica els nexes amb els països emergents. De l’altra, la demanda interna xinesa no acaba d’arrencar. I aguaita el fantasma de la bombolla immobiliària. La construcció representa el 14% del PIB. El 2011, els preus van començar a caure mentre encara es construeixen habitatges. Segons Credit Suisse, la Xina té un estoc per satisfer la demanda per a vint anys. Arriba un any 2012 ple d’interrogants. Però la Xina seguirà creixent més d’un 8%.

Jaume Giné Daví
Professor de la Facultat de Dret d’Esade

Uncategorized |

← A grandes males, grandes remedios